Vaig néixer a Castellar del Vallès, aprop de Barcelona, on la meva família tenia una tocineria. Sóc la petita de sis germans. El meu pare va comprar la seva primera càmera al ’82, l’any que Espanya va ser seu del Mundial de Futbol; tenia 5 anys acabats de fer. Era una Cànon A1 de 35mm. Durant la secundària vaig començar a tenir permís per endur-me la cámara a viatges i excursions. Sempre m’ha agradat viatjar i anar a la muntanya, passions que comparteixo amb altres membres de la família. Donat el meu interés per la fotografia i a la bona cura i ús que li estava donant, el meu pare em va deixar emportar-me-la a Suècia, on vaig estar-hi 3 mesos per realitzar les pràctiques de camp i així finalitzar la carrera de veterinària. En aquest viatge també em vaig emportar tots els objectius que el meu pare havia anat acumulant: 28 mm, 50 mm i 200 mm. Vaig gaudir al màxim d'aquesta oportunitat, i la càmera va esdevenir un gran company de viatge. A partir d'aquell moment, anés on anés, m’enduia la càmera amb mi, fins i tot quan em vaig traslladar als Estats Units per continuar els meu estudis de recerca en immunologia a Califòrnia.

La fotografia s'havia convertit en una passió. Vaig començar a compartir el meu art amb altra gent, participant en alguns concursos locals i nacionals amb èxit timid. Dos anys després, em vaig comprar una càmera digital i, encara que vaig sentir que estava traint algú (anomenat A1), em vaig deixar seduir pels avantatges d’aquesta tecnologia més del que esperava. Vaig comprar una Cànon 30D i un objectiu tele-zoom de 100-400 mm, perfecte per fotografiar natura. Com a veterinària sempre m'ha interessat la fauna salvatge i durant diversos estius vaig ser voluntària en centres de recuperació de fauna salvatge. De tota manera, no va ser fins que vaig arribar a Califòrnia que la meva passió per observar vida salvatge i veure ocells va créixer de veritat, ja que descobria nous ocells cada dia de camí a la feina en bicicleta.

He tingut la sort de visitar llocs meravellosos com el Pantanal, al Brasil o el desert del Namib, a Namíbia. Però, espero que hi estigueu d'acord, de vegades l'escenes més boniques passen al pati de casa teva o als voltants del teu poble. La meva intenció amb aquesta web és compartir l'autenticitat i espontaneïtat d'alguns d'aquests moments.

Diversa gent m’ha inspirat amb el seu amor per la naturalesa, la fotografia, els viatges i, sobretot, als bons amics, les bones històries i el bon menjar. D’entre ells, m’agradaria dedicar aquest portal al Lluís Dantart, gran fotogràf i bon amic, qui estic segura li agradaria veure que he fet bon ús de tot el que em va ensenyar.

Perquè la vida és bella...

Txell